• Epidemiologia
• Composició
• Eficàcia
• Pauta d'administració
• Indicacions
• Precaucions i efectes adversos
• Bibliografia

Epidemiologia

En Espanya la incidència del tètan ha anat disminuint. No existeix immunitat natural i haver patit la malaltia tampoc confereix protecció, pel que a part de les mesures higièniques, la immunització és la única forma de prevenció de la malaltia.

Composició

La vacuna es prepara amb toxoide tetànico adsorbido en hidróxido o fosfato de alumini. Existeixen varies formes de presentació:

• Toxoide tetànic aïllat (T).
• Toxoide tetànic i diftèric combinat amb el component pertussis acel·lular (DTPa).
• Toxoide tetànic i diftèric de tipus infantil (TD).
• Toxoide tetànic i diftèric tipus adult (Td).
• Toxoide tetànic, diftèric i component pertusis acelular tipus adulto (dTpa). Aquesta preparació per la seva composició difereix en tots els seus components. No ha d'utilitzar-se per la primovacunació de adults ni profilaxis de ferides.
• Existeixen diverses presentacions combinades amb altres vacunes, com Haemophilus influenzae, hepatitis B i polio inactivada per la vacunació en la infància.
  

Eficàcia

La pauta completa (tres dosi) confereix immunitat en el 99% dels vacunats. Los títulos protectores disminuyen amb el temps però persisteixen durant 10 anys des de la darrera dosis, per això és imprescindible assegurar la primovacunació en adolescents i adults així com la revacunació.

Pauta d'administració

Vacunació antitetànica incompleta

(a) Recordar data de la propera dosi i revacunació als 10 anys de la darrera dosi.

Vacunació del tètan en cas de ferida

(a) Ferides contaminades amb terra, pols, pèrdua de teixit, cremadures o congelació.
IgT: immunoglobulina antitetànica específica. Administrar en un lloc separat de la vacuna.

Indicacions

• Vacunació universal i sistemàtica de nens i adults, segons calendaris vigents; fent especial atenció en majors de 50 anys, gent gran institucionalitzada, ambient rural i laboral de risc, immigrants, malalts d'alt risc; cirurgia, diabetis, VIH, ADVP, tatuatjes, piercing. Durant l'embaràs està especialment indicada.
• Prevenció del tètan en cas de ferides en no vacunats.

Precaucions i efectes adversos

• En embarassades es recomana no administrar-la durant el primer trimestre de la gestació.
• En cas d'existir contraindicació per utilitzar la vacuna antidiftèrica i antipertusis (Tdp) s'ha de utilitzar la T aïllada.
• S'ha detectat reacció local en la zona de inoculació. Amb poca freqüència miàlgies, febre i cefalea.

Bibliografia

• Álvarez Pasquín et al. Prevención de las enfermedades infecciosas. Grupo de prevención de enfermedades infecciosas PAPPS-semFYC. Aten Primaria 2007;39(Ext 3):67-87.
• Arranz J, Cots JM, Gómez M, Monedero MJ, editores. Manual de Enfermedades Infecciosas en Atención Primaria Grupo de enfermedades infecciosas. 2ª ed. Sociedades Balear, Catalana, Madrileña y Valenciana de Medicina Familiar y Comunitaria. Madrid. 2005. ISBN: 84-689-0519-4.
• Vacunación en Adultos. Recomendaciones 2004. Ministerio de Sanidad y Consumo. Disponible en: http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/vacunaciones/docs/recoVacunasAdultos.pdf
• Vidal J, Salleras LL. Vacuna antitetánica(cap 7). En: Salleras Ll (editor). Vacunaciones preventivas. 2ª Edición. Editorial Masson. Barcelona. 2003.