siemprevacunados.org

• Presentació
• Conceptes generals
• Enquesta prevacunal
• Vacunes
• Calendari Vacunació
• Projecte europeu VACSATC
• Notícies
• Enllaços
• Comunitat Web 2.0
• Qui som
• Contactar

Enquesta Prevacunal

• Introducció
• Anamnesis prevacunal
• Registres de vacunació
• Conclusió
• Bibliografia

Introducció

Encara que els efectes adversos associats a les vacunes (EAV) són molt poc freqüents, quan es presenten en la majoria dels casos suelen deberse a errors en l'emmagatzematge, manipulació o administració de les vacunes, por lo que la monitorització d’aquests aspectes es fonamental per garantir l’èxit de les campanyes de vacunació.
Per minimitzar aquests problemes hem de prestar especial atenció als següents aspectes:

• La administració de les vacunes ha de acompanyar-se de una anamnesis i historia prevacunal així com l'aplicació de la tècnica d'administració apropiada..
• Cumplimentació dels registres de vacunació i del historial clínic adequats i el seguiment i declaració de possibles EAV.
• Els professionals de la salut han de proporcionar als pacients la màxima informació possible sobre aquelles indicacions, tractaments, mesures preventives i possibles efectes secundaris, sempre de una forma prudent i comprensible, així com adaptar-la a les necessitats de cada persona. En el cas concret de les vacunes es necessari explicar el elevat benefici de la seva aplicació, seguint les recomanacions establertes, front a les reaccions adverses que es poden presentar.

La educació sanitària que comporta el coneixement per part de la població de la utilitat i el benefici de la vacunació així com dels calendaris de vacunació han de contribuir a millorar las cobertures de vacunació i la decisió espontània i voluntària de vacunar-se.

Anamnesis prevacunal

Per una correcta decisió por part dels professionals per actuar adequadament en cada cas i al igual que en qualsevol acte mèdic, es necessari disposar de la informació clínica del pacient, por això es necessari determinar els següents dades:

• Situació actual de la persona respecte a les vacunes rebudes i adequar-la a les indicacions vacunals recomanades en la seva Comunitat Autònoma així com registrar aquests dades en la historia clínica i en el carné de vacunació.
• Conèixer l’existència de contraindicacions de cada persona respecte a les vacunes que se li han d’aplicar (antecedents personals i patològics, historia de al•lèrgies, malalties que presenta, tractament que està realitzant i que poden interferir con les vacunes, situació de la dona en edat fèrtil, etc).

Existeixen diversos models de qüestionaris o enquesta prevacunal. En la següent taula se especifica un model de qüestionari sobre anamnesis prevacunal que pot ser de utilitat. La importància de realitzar el qüestionari prevacunal radica en no oblidar aquelles situacions en les que s’han de tenir en compte alguna precaució o en las que existeixen contraindicacions per la seva aplicació i per això constitueix una orientació general que han d’individualitzar-se cada cas.




En la actualitat, degut a la preocupació que existeix por les reaccions adverses de les vacunes, els professionals sanitaris han de preparar-se per poder atendre les demandes de públic cada vegada millor informat que pot sol·licitar informació o qüestionar-se determinades situacions que a vegades són induir-les per moviments que ponen en dubte la seguretat de les vacunes. Per això la informació i educació sanitària són aspectes ineludibles. Per tot això abans d’administrar les vacunes, és recomanable informar de forma adequada als pacients sobre els següents aspectes:

• Malaltia de la que es pretendre realitzar prevenció con cada vacuna i els seus beneficis.
• Informació bàsica sobre el tipo de vacuna, així com la seva via i lloc d’administració.
• Reaccions adverses i contraindicacions de la vacuna.

Registres de vacunació

Encara les activitats d’immunització s’inicien i concentren en la infància, han de prosseguir-se al llarg de tota la vida de la persona, amb un calendari estipulat. Aquesta biografia vacunal hauria quedar reflectida en documents que, por una banda fossin pel pacient i, per altre, per el personal sanitari. Aquests documents són: el carné vacunal, la historia clínica i els registres vacunales globals.

• El carné vacunal és un document individual per cada ciutadà, en el que els professionals sanitaris anoten les vacunes administrades, permetent conèixer l’estat de vacunació del ciutadà. Actualment, aquest document és distribuït per l’Administració sanitària en els centres sanitaris, que han de lliurar-lo al ciutadà debidament emplenat, després de la primera vacuna, i sempre ha de presentar-lo sempre que li sigui requerit (en el àmbit de l’atenció primària, especialitzada, viatges internacionals, etc.) per facilitar als professionals sanitaris el coneixement del seu estat vacunal. El carné de vacunació evita la especulació sobre possibles vacunacions anteriors i els riscos d’excés de dosis. En el carné vacunal haurà de constar les dosis de vacunes administrades i els avisos de la propera aplicació. Aquest document permet disposar de informació actualitzada, no només pel pacient, sino que constitueix un instrument de intercanvi de informació entre professionals de la salut que millora el compliment de les pautes de vacunació i evita errors per defecte o per excés en el número de dosis vacunals administrades.
• El registre de l'activitat vacunal ha de realitzar-s'en el lloc on es practica i cal registrar la data de vacunació, el tipus de vacuna, el nom comercial i el lot. Aquesta informació té que constar en la historia clínica. La incorporació de tecnologies de la informació permeten compartir els dades de vacunació entre nivells assistencials evitant la habitual situació en la que s’administren dosis duplicades de vacunes o s’inicien pautes de vacunació quan no era necessari.

Conclusió

Es important parlar d’un calendari de vacunació de la persona, unificant criteris entre les diverses comunitats autònomes, fins i tot a nivell europeu, amb una amplia difusió a professionals i població; un sistema de registres, senzill intercanviable i conegut en tots els àmbits i, per últim, una organització de treball en el qual es conflueixin atenció primària i atenció especialitzada per treballar de forma complementària; i un protocol uniforme d’administració de les vacunes que comporti a una major seguretat tant per els pacients com per els professionals sanitaris, donat suport en un millor coneixement per ambdues parts. Aquest és un dels objectius de treball del projecte europeu VACSATC.

Bibliografia

- Álvarez Pasquín et al. Prevención de las enfermedades infecciosas. Grupo de prevención de enfermedades infecciosas PAPPS-semFYC. Aten Primaria 2005;36(Supl 2):66-84.

- Arranz J, Cots JM, Gómez M, Monedero MJ, editores. Manual de Enfermedades Infecciosas en Atención Primaria Grupo de enfermedades infecciosas. 2ª ed. Sociedades Balear, Catalana, Madrileña y Valenciana de Medicina Familiar y Comunitaria. Madrid. 2005. ISBN: 84-689-0519-4.

- Centers for Diseases Control. General Recommendations on Immunization. MMWR 2006; 55(RR15):1-48. Disponible en: http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/rr5515a1.htm.

- Vacunación en Adultos. Recomendaciones 2004. Ministerio de Sanidad y Consumo. Disponible en: http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/vacunaciones/docs/recoVacunasAdultos.pdf.

- Mayer MA, Blanco F, Martín S, Morató ML.Vacunaciones: Información, precauciones y técnicas Aten Primaria 2002; 26 (7) : 438-442.

- Morató L, Batalla J, Bayas JM, Benet J, Campins M, Martínez M, Mayer MA, Navarro M, de la Puente M, Ramos A, Rodrigo C. Guia d'actuació en l'aplicació de les vacunes. Quaderns de la bona praxi 14. Colegio Oficial de Médicos de Barcelona. 2002.

- Alvárez MJ, Mayer MA. Historia prevacunal. En: Campins M (editor). Vacunas 2003. Barcelona.

- Immunization surveillance, assessment and monitoring. OMS. Disponible en: http://www.who.int/
immunization_monitoring/en/.

- Immunization Action Coalition. Screening Questionnaire for Adult Immunization. Disponible en: http://www.immunize.org/catg.d/p4065scr.pdf.