Introducció
La vacunació constitueix una de les estratègies més efectives de prevenció amb que compta la salut pública en l’actualitat. La vacunació ha de considerar-se un dels factors que més ha contribuït en la lluita contra les malalties infeccioses, i ha disminuït considerablement les complicacions i la mortalitat associades amb aquestes. Actualment no es pot considerar la vacunació a l’edat pediàtrica com una activitat diferenciada de la vacunació de l’adult, ja que cal pensar en la persona com un tot en les diferents edats i situacions en que estan indicades determinades vacunes; per tant, es pot parlar de calendari de vacunació de la persona per tenir una visió integradora d’aquesta activitat preventiva tan important al llarg de tota la vida.
A Espanya no existeix un calendari de vacunació únic, sinó que les diferents comunitats aporten un calendari propi; això dificulta l’adaptació d’aquests calendaris de les diferents autonomies i és difícil de justificar sanitària, epidemiològica i econòmicament.
Els sanitaris tenen un paper fonamental a l’hora d’aconseguir una àmplia cobertura de vacunació de les persones.
Classificació microbiològica de les vacunes
| |
Inactivades (1) |
Atenuades (2) |
B
A
C
T
E
R
I
A
N
E
S |
Senceres
Còlera parenteral
Febre tifoide parenteral
Toxoides
Tètan
Diftèria
Tosferina acel·lular
Polisacàrids
Neumocòccica
Febre tifoidea
Conjugades
Haemophilus influenzae B
Neumocòccica
Meningocòccica
|
Tifoide oral
Còlera oral |
V
Í
R
I
Q
U
E
S |
Senceres
Grip
Pòlio Parenteral (Salk)
Ràbia
Hepatitis A
Fraccionades
Grip
Recombinants
Hepatitis B
|
Triple Vírica
Varicel·la
Febre groga
|
(1) Vacunes inactivades: Gèrmens complets, toxoides o fraccions antigènics purificats, diverses dosis, immunitat humoral, resposta poc intensa i poc duradera, estables, no patogenicitat, poden administrar-se simultàniament.
(2) Vacunes atenuades: Microorganismes que han perdut la seva virulència, generalment dosis única immunitat cel·lular i humoral, resposta immunitària intensa i de llarga duració, lábiles i cert grau de patogenicitat.
Regles generals per l'aplicació de les vacunes
- Totes les vacunes poden aplicar-se en el mateix moment si se aplican en llocs anatòmics diferents.
- Es poden administrar simultàniament o amb qualsevol interval entre elles quan se combinen duess vacunes inactivades o la combinació de vacuna inactivada con atenuada.
- Les vacunes atenuades si no se administren simultàniament s'han de administrar amb un interval entre elles de 4 setmanes.
-
Si s'interromp una pauta de vacunació no és necessari reiniciar-la, es continuarà amb la següent dosi que correspon en la pauta d'aquesta vacuna, és a dir, "vacuna donada, vacuna comptada".
- Si els intervals de temps entre dues dosis administrades d'una vacuna són menors als recomanats, es considerarà com no administrada la segona d'aquestes dosis per inferir amb la resposta immunitària i la protecció proporcionada, pel que ha d’administrar-se novament.
- Tot pacient ha de poseïr un carnet que informi de les vacunes rebudes, constant el tipus de vacunes, dosis administrades, data i lloc d'administració. Aquestes dades han de quedar reflectides igualment en la seva història clínica.
- S'ha de realitzar una anamnesi prèvia a la vacunació i informar al pacient sobre la vacuna que administrarem, els seus beneficis i les seves possibles reaccions adverses.
Contraindicacions generals de les vacunes
- Absolutes
- La al·lèrgia severa a dosis prèvies (anafilaxi) o a algun del seus components com les proteïnes d'ou.
- Les vacunes atenuades a l'embaràs.
- Els trastorns neurològics evolutius de causa desconeguda que contraindiquen la vacuna antipertusis.
- Falses contraindicacions
- Malaltia lleu o menor.
- Procés neurològic estable.
- Tractament amb antibiòtics.
- Historia prèvia de rubèola, parotiditis, xarampió o tosferina.
- Dermatitis, eczemes o infeccions dèrmiques localitzades.
- Temperatura ambiental alta (estiu).
- Exposició a una malaltia o convalescent.
- Convivient amb una embarassada.
- Lactància.
- Nou nats prematurs.
- Al·lèrgia a productes que no estan en la vacuna.
- Historia familiar de al·lèrgies a vacunes.
- Necessitat de practicar una prova de Mantoux.
- Al·lèrgia a altres substàncies diferents de les vacunes.
- Tractament amb corticoides a dosis baixes (<20mg/día) o corta durada (<setmanes) o inhalats o tòpics.
- Contraindicacions relatives
- Malaltia aguda amb febre superior a 38,5ºC.
- Tuberculosi: es retardarà la vacunació fins que hagin passat 2 mesos des de la finalització del tractament.
- Immunodeficències primàries (hipogammaglobulinemias i disglobulinemias) i secundàries (leucèmies i limfomes) i corticoides a dosi elevadas (>20mg/día) o tractaments immunosupressors.
- Pacients infectats amb el Virus de Immunodeficiència Humana (VIH).
Bibliografia
- Arranz J, Cots JM, Gómez M, Monedero MJ, editores. Manual de Enfermedades Infecciosas en Atención Primaria Grupo de enfermedades infecciosas. 2ª ed. Sociedades Balear, Catalana, Madrileña y Valenciana de Medicina Familiar y Comunitaria. Madrid. 2005. ISBN: 84-689-0519-4.
- Álvarez Pasquín et al. Prevención de las enfermedades infecciosas. Grupo de prevención de enfermedades infecciosas
PAPPS-semFYC. Aten Primaria 2005;36(Supl 2):66-84.